APPLE i l’enginyeria fiscal irlandesa

apple-doble-irlandes

Fa unes dues setmanes es va saber que la Comissió Europea (CE) imposava a Apple una multa. Al començament es va parlar que el motiu era evasió d’impostos o frau fiscal, però no és cert, el motiu real és la manca de competència amb que opera l’empresa al beneficar-se d’una legislació molt favorable fiscalment com és la irlandesa. I per això l’ha castigat la CE, diguem-ne que pels diners que ha deixat d’ingressat a les arques europees.

L’arrel de la situació prové de la legislació fiscal irlandesa que a més de tenir un tipus impositiu per societats del 12,5%, el més baix d’Europa, degut a lapsus en la seva normativa permet que les multinacionals puguin beneficar-se d’estratègies fiscals que els hi permet arribar a pagar zero euros en impostos.

La més coneguda d’aquestes estratègies és l’anomenat “doble irlandès”, i no ens referim a gastronomia. En aquest cas la multinacional es pot beneficiar de la permissivitat en traslladar beneficis a paradisos fiscals perquè la llei permet tributar segons a on estigui la seu socialdoble-irlandes

Veiem com funciona. Consisteix en crear dues empreses a Irlanda, però una d’elles amb seu social a un paradís fiscal, per exemple Illes Bermudes, aquesta empresa és la que té els drets internacionals de la propietat intel·lectual, com patents, etc. La societat amb seu a Irlanda ven el producte a la resta del món, i després compra a la que té seu a Bermudes els drets necessaris per fer/vendre el producte. Per tant aquí ja tenim el joc fet:
– d’una banda, s’ha traslladat els beneficis de l’activitat a l’empresa amb seu a Irlanda, ja que és la que comercialitza el producte, i per tant només tributaran al 12,5%
– però a la vegada, aquesta empresa trasllada els seus beneficis a la que té la seu a Bermudes, ja que li paga pels drets que compra, i aleshores aquests beneficis ja no paguen impostos.

Per tant, és una jugada neta que permet eludir quasi totalment el pagament d’impostos, i els pocs que puguin quedar (si la venda dels productes és superior a la compra dels drets) només paguen el 12,5%.

Però l’enginyeria fiscal pot anar més enllà si afegim el “sandwich holandès”, tot queda entre fogons…… doncs bé, es tracta de no arribar a pagar ni la petita quantitat que es queda a l’empresa en seu a Irlanda al 12,5%, aprofitant que la llei irlandesa permet que el pagament de royalties (pagaments per drets d’autor, marques, patents, etc..) estan exempts de l’Impost de societats si es paguen a una altra empresa europea. sandwich-holandes

Per això es crea una empresa a Holanda que cobra els royalties per utilitzar la propietat intel·lectual de la societat amb seu a Irlanda i després transfereix el 99% del que rep a la societat radicada en un altre paradís fiscal.

En definitiva s’hauran traslladat finalment tots els beneficis a dos paradisos fiscals eludint per complert el pagament d’impostos en els països a on realment s’han generat els ingressos.

Com es pot comprovar aquest tipus de planificació financera només es pot realitzar per multinacionals i sobretot del sector tecnològic, ja que poden jugar amb els drets de propietat intel·lectual o royalties.

Degut a les pressions que rep Irlanda durant el 2015 ja va legislar per fer desaparèixer les llacunes que permeten aquestes pràctiques. Encara que ja les ja existents encara tenen marge fins el 2020 per continuar jugant “ a cuinetes”.

 


Sense respostes a "APPLE i l'enginyeria fiscal irlandesa"


    Si us plau, comentar aqui

    Pot afegir html

    Captcha *