Dèficit Fiscal

 

DÈFICIT FISCAL I ALTRES REFLEXIONS

 

Últimament es parla molt del concepte de dèficit fiscal i totes les seves derivacions. Tenim clar de que parlem? Doncs anem a intentar aclarir els diferents conceptes que surten a discussió, de forma teòrica, per intentar saber de que ens parlen.

Comencem per definir que és dèficit fiscal. És la situació econòmica en què un poble, una comunitat, una regió, una nació o un conjunt de ciutadans paga més impostos del que rep posteriorment en concepte de contrapartides, ja sigui en infraestructures, serveis, inversions, subvencions, transferències, etc. És a dir, i generalitzant, les despeses són superiors als ingressos. Aquesta diferència negativa s’anomena dèficit fiscal. Si la diferència fos positiva, és a dir, ingressos (infraestructures, serveis, inversions, subvencions, transferències, etc) són superiors a les despeses (impostos pagats) es parlaria de superàvit; i en cas que fos zero la diferència, és a dir, ingressos = despeses, estaria en equilibri.

Fins aquí tot correcte i clar, oi? Sembla que fer una resta no hauria de ser complicat. Aleshores quin és l’origen de les discrepàncies? Doncs la manera de calcular la balança fiscal (balança fiscal és la diferència entre ingressos i ingressos), és a dir QUÉ considerar ingressos i que despeses.

La forma de càlcul és important, perquè en qualsevol societat s’apliquen polítiques econòmiques que comporten redistribucions de diners per poder equilibrar les poblacions més pobres amb les més riques. Ara bé, cal que aquesta diferència negativa no sigui molt desfavorable amb la part més rica, ja que pot provocar una situació d’injustícia econòmica important.

Bàsicament hi han dues maneres de realitzar el càlcul, el que se’n diu flux monetari i el flux benefici. 

Per sintetitzar diríem que: en el cas del flux monetari es té en compte la inversió i la despesa en el mateix territori a on es materialitza, és a dir a on es localitza el personal, la utilització de béns corrents i serveis, la percepció de les transferències i la realització de les inversions; mentre que en el càlcul del flux de benefici és tenen en compte els ingressos i les despeses que poden beneficiar als ciutadans, sigui quin sigui el lloc del territori on visquin i independentment d’on es produeix el servei públic o es fa la inversió.

Posem exemple per veure-ho clar. Em reiteraré i utilitzaré l’exemple més utilitzat de tots últimament. Considerem el Museo del Prado, tots sabem que esta a Madrid, rep subvencions per cobrir les despeses i també obté uns ingressos dels visitants. Doncs bé, amb la metodologia del flux monetari el Museu del Prado es comptabilitza a Madrid que és a on esta ubicat, mentre que amb la metodologia del flux benefici s’imputa a tots els espanyols ja que com esta finançat per tots els espanyols a través dels Pressupostos de l’Estat és d’interès general.

Però aquí no acaba el tema. A més de tot això hi ha un concepte més a afegir, el de la neutralització. I us preguntareu: que és això?, doncs bé, neutralitzar vol dir tenir en compte l’efecte conjuntural d’un dèficit o superàvit de l’administració central. És a dir, si l’administració central té dèficit vol dir que necessitarà endeutar-se i aquest deute s’haurà de tornar, per tant si les balances fiscals estan neutralitzades vol dir que es té en consideració la recaptació que l’administració central obtindrà de les administracions depenents en forma de impostos futurs que serviran per pagar el deute públic emès per finançar el deute. La imputació a cada administració depenent es farà de manera proporcional a la seva contribució a les arques de l’administració central.