El gran error fiscal amb els comptes de fondeig (Prop Trading): No inverteixes, prestes un servei
Fiscalitat dels comptes de fondeig Prop Trading a Espanya, com tributen els payouts
Amb l’auge de les empreses de prop trading, cada vegada hi ha més traders al nostre país que operen amb comptes de fondeig (reptes superats per gestionar capital aliè a canvi d’un profit split). És una manera de gestionar un volum de capital més elevat sense arriscar el capital propi. A les xarxes socials, tot sembla molt senzill: superar el repte, rebre el payout i gaudir dels beneficis.
En la gran majoria de les prop firms actuals, el trader no opera amb diners reals als mercats internacionals, sinó en un compte simulat (demo) amb condicions d’alta fidelitat. La principal font d’ingressos d’aquestes empreses no és el percentatge d’operacions guanyadores al mercat, sinó el cobrament de les tarifes o quotes d’inscripció per als exàmens o «reptes» (challenges) que la gran majoria dels aspirants no supera fàcilment i que, per tant, han de repetir. Si l’operador supera la fase d’avaluació respectant els límits de risc, passa a gestionar un compte finançat, on se li paga una part real dels guanys simulats.
Però, què passa quan l’Agència Tributària truca a la porta? Com a assessora fiscal especialitzada en productes tecnològics i nínxols digitals, em trobo sovint amb el mateix error: tractar aquests ingressos com a guanys patrimonials clàssics. I no ho són.
A continuació, et detallo com funciona realment la seva fiscalitat a Espanya:
1. No és un guany patrimonial, sinó una activitat econòmica
Segons els criteris de la DGT, quan operes amb un compte de fondeig no estàs arriscant el teu propi patrimoni ni realitzant una inversió financera directa en el sentit tradicional. Estableixes una relació contractual amb una empresa estrangera en què tu, mitjançant la teva habilitat, prestes un servei professional a canvi d’una retribució variable.
Conseqüència: els beneficis (payouts) tributen com a rendiments d’activitats econòmiques en la base general de l’IRPF, i no en la base de l’estalvi.
2. Obligacions formals: alta i IRPF
En considerar-se una activitat professional, s’han de complir les obligacions pròpies d’un autònom:
- Alta censal: presentació del model 036 o 037 a Hisenda.
- Pagaments fraccionats: declaració trimestral de l’IRPF mitjançant el model 130.
- Seguretat Social: valorar la inscripció al RETA (o alternatives col·lectives segons el cas).
3. El laberint internacional i l’IVA
La gran majoria de prop firms estan ubicades fora d’Espanya (Estats Units, Regne Unit, República Txeca, Dubai…).
- Tot i que en molts casos, en operacions B2B internacionals, el servei no comporti IVA espanyol, cal vigilar molt de prop la localització fiscal de l’empresa pagadora. Es poden donar situacions d’inversió del subjecte passiu o operacions intracomunitàries.
- Si la plataforma és intracomunitària, pot ser necessari donar-se d’alta al registre d’operadors intracomunitaris (VIES) i presentar el model 349.
4. Quines despeses et pots deduir? (No tot és net)
La bona notícia de tributar com a activitat econòmica és que pots deduir totes aquelles despeses vinculades directament al teu negoci de trading:
- Les quotes o taxes pagades pels challenges i les taxes d’avaluació.
- Subscripcions a plataformes de gràfics, dades de mercat i programari.
- Formació especialitzada i eines tecnològiques (ordinadors, pantalles).
- Despeses de connexió a internet o la part proporcional del despatx si treballes des de casa.
Consell del dia
La fiscalitat no ha de condicionar la teva operativa, però sí la teva tranquil·litat financera. Abans de cobrar el teu primer payout important, assegura’t de tenir l’estructura ben orientada.
Ets trader o gestor de comptes finançats i tens dubtes sobre com quadrar els teus ingressos internacionals?