Quan i Com tancar una empresa o negoci
En aquests darrers temps veiem com cada dia tanquen negocis, persianes baixades, locals que es venen o es lloguen, negocis que es traspassen, empreses que desapareixen, acomiadaments en massa (els famosos ERO), conflictes laborals.
Liquidar un negoci o tancar una empresa no és una decisió fàcil, però allargar un projecte que només fa que acumular deutes no té cap sentit. Arriba un moment que el propietari o empresari ha de plantejar-se si convé reestructurar, vendre o tancar per no posar més en perill el patrimoni personal.
En aquest article s’intenta donar llum sobre QUAN i COM prendre la decisió de tancar el negoci o l’empresa amb el menor cost.
En primer lloc s’han de conèixer els números del negoci o empresa, s’ha de començar fent un diagnòstic financer de la situació de l’ activitat. S’ha de saber quin és el diner disponible, les obligacions a curt i a llarg termini i el nivell de solvència. Per saber-ho hem d’anar a les dades econòmiques (balanços) i aplicar unes fórmules, així tenim:
1. Rati de tresoreria o liquiditat immediata = realitzable + disponible/exigible a curt
Indica la capacitat per respondre a les deutes a curt termini. El resultat ha de ser major que 1, en cas contrari vol dir que l’empresa o negoci no té actius líquids suficients per respondre als seus deutes a curt termini, i si no es resolt podria desembocar al concurs de creditors.
2. Rati d’endeutament = exigible (deutes) a curt i a llarg / Total passiu
Mesura el volum d’endeutament que l’empresa té. El resultat ha de situar-se entre 0’4 i 0’6, en cas de ser superior, indica que el volum de deutes és excessiu i per tant l’empresa depèn massa de tercers perdent autonomia financera. S’està descapitalitzant.
3. Rati de solvència = actiu / exigible a curt i a llarg termini
Mesura la capacitat de l’empresa per fer front al pagament dels seus deutes, és a dir si té suficients actius per pagar tots els seus deutes en un moment donat. El resultat ideal seria sobre 1’5, si és inferior molt dir que no hi ha solvència i per tant l’empresa o negoci no pot fer front a la seva situació.
Aclariments:
Realitzable: els dret que l’empresa o negoci té i que podria fer líquid de manera fàcil (en teoria), com per exemple clients que encara no s’han cobrat.
Disponible: per exemple efectiu, caixa o bancs
Exigible: obligacions o deutes
Actiu: el conjunt de drets, aquí s’inclou tant l’immobilitzat com el circulant que és el realitzable més el disponible.
Passiu: conjunt de deutes i de recursos propis, aquí inclou el capital social, reserves, subvencions i resultats d’exercicis anteriors acumulats.
Un cop tinguem aquest primer anàlisi, el següent pas seria fer un estudi de viabilitat per veure si es pot sanejar l’activitat o es pren una altra decisió més dràstica.
Un pla de viabilitat ha de descobrir tots els punt crítics de l’activitat des de l’inici del procés fins a la projecció financera. S’ha d’analitzar el mercat, els productes o serveis, la comercialització i marketing, la mateixa idea del negoci, l’organització…i aleshores crear un pla de supervivència que contempli els canvis a realitzar en l’activitat i les necessitats de finançament per portar-los a terme, és a dir, no només ha de ser una solució momentània al problema sinó que ha de permetre generar negoci.
L’objectiu del pla de viabilitat és indicar si és viable la reestructuració de l’empresa o activitat, si hi ha recursos econòmics per fer-la o bé capacitat d’endeutament per finançar-la, i si aconseguirà potenciar els ingressos. En cas contrari, es deu optar pel tancament.
La dissolució i liquidació d’una empresa implica el tancament del negoci i la venda de tots els seus actius per pagar els seus passius o deutes. Si no es pot fer front als deutes, és quan l’empresa ha de presentar concurs de creditors.
Abans d’arribar al concurs de creditors hi ha altres possibles alternatives que estalvien els costos que suposa un procés concursal.
A. Dissolució decidida per la pròpia empresa, si s’opta per ella es podran pactar acords de formar individual amb els deutors segons els interessos de cadascun.
B. Venda de l’empresa o negoci, es pot fer com un tot o per parts. És una de les solucions més beneficioses per tothom, inclosa la plantilla de treballadors. L’empresari transmet l’empresa o activitat amb un benefici econòmic o bé simplement alliberant-se, per exemple, del deute bancari i els creditors veuen satisfetes, com a mínim en part, les seves aspiracions de cobrar, ja que si l’empresa va a liquidació en seu concursal les seves possibilitats de cobrar es redueixen enormement.
C. Negociació extrajudicial o fase preconcursal, vol dir entrar en una fase voluntària de concurs que es pot iniciar des del moment de detectar la insolvència de l’empresa (sense esperar els terminis que marca la llei per anar a concurs de creditors). Aquesta via suposa ampliar el termini per fer front als deutes i negociar amb els creditors, arribant a tenir 4 mesos de protecció legal per negociar lliurement, i si s’arriba a un acord i es resolt la insolvència, s’evita el concurs. Per acollir-se a aquesta figura, s’ha de fer una proposta anticipada de conveni o negociació pel pagament dels deutes per escrit i presentar-lo al Jutjat.
Si no s’ha arribat a un acord en la fase preconcursal o bé no s’ha pres cap decisió en dos mesos des de que es detecta la insolvència de l’empresa, la llei obliga a anar a concurs de creditors. Si no es compleix la llei pot incórrer en responsabilitats l’administrador o propietari, i respondre amb tots els seus bens, presents i futurs, dels deutes de l’empresa o activitat.
Durant el concurs de creditors es paralitzen qualsevol demanda passada o actual interposada per qualsevol creditor, es paralitzen les possibles execucions o embargaments, i es pot negociar quitaments (descomptes) dels deutes de entre el 30% i el 50% i diferiment en temps de tres a cinc anys. Es clar que contra més onerós sigui el conveni, més pot incórrer en responsabilitats l’administrador.
Per que un conveni acabi essent aprovat i per tant sortir del concurs, deu ser aprovat per la majoria dels creditors ordinaris (mínim 51%), el problema són els que tenen garantia hipotecaria, com els bancs, que no solen acceptar quitaments i prefereixen executar els embargaments.
Si no s’arriba a un acord en el conveni es passa a la fase de liquidació, i el més habitual és que els bens de l’empresa o activitat surtin a subhasta i es malvenguin. Però en aquest moment encara queda una última alternativa si es pensa que el negoci pot tenir continuïtat sense deutes, i és, comprar un mateix la seva empresa o negoci, és a dir comprar en la subhasta els bens sent el millor postor i tornar a començar amb una empresa neta de deutes havent liquidant l’anterior. És una sortida totalment legal si es fa a través del Jutjat, però poc utilitzada.