Doble imposició internacional: com evitar pagar dues vegades

Com evitar pagar impostos dues vegades pels mateixos ingressos

 

Quan una persona o una empresa obté ingressos en un altre país, pot trobar-se amb una situació complexa: dos estats poden reclamar impostos sobre una mateixa renda. Aquest fenomen es coneix com a doble imposició internacional i pot afectar inversions, dividends, interessos, lloguers, beneficis empresarials o rendiments del treball obtinguts a l’estranger.

Per evitar que una mateixa renda suporti una càrrega fiscal duplicada, existeixen convenis internacionals i mecanismes previstos en la normativa tributària. Tanmateix, la solució depèn del tipus d’ingrés, de la residència fiscal del contribuent i de les normes aplicables a cada país.

Conèixer com funciona la doble imposició és especialment important per a empreses amb activitat internacional, inversors, professionals que treballen a l’estranger i persones que tenen patrimoni o ingressos fora d’Espanya.

En aquesta guia expliquem què és la doble imposició internacional, per què es produeix i quines alternatives existeixen per evitar o reduir la tributació duplicada, amb especial atenció a les obligacions fiscals a Espanya.

Què és la doble imposició internacional?

La doble imposició internacional es produeix quan dos països graven una mateixa renda o un mateix benefici obtingut per una persona o empresa durant un període determinat. Això pot passar perquè cada estat aplica les seves pròpies normes de tributació i perquè els criteris que determinen on s’ha de pagar l’impost no sempre coincideixen.

Hi ha dues situacions habituals:

 

  • Doble imposició jurídica: una mateixa persona o empresa tributa per la mateixa renda en dos països. Per exemple, un resident fiscal a Espanya rep dividends d’una societat estrangera i aquests dividends també tributen al país d’origen.
  • Doble imposició econòmica: una mateixa renda o benefici econòmic queda gravat en mans de contribuents diferents. Un exemple habitual és el benefici d’una societat que tributa per l’impost sobre societats i que, posteriorment, torna a tributar quan es distribueix als socis en forma de dividends.

 

Els convenis per evitar la doble imposició se centren principalment a coordinar la tributació entre estats i resoldre situacions de doble imposició jurídica, tot i que el seu abast concret depèn de cada conveni.

Per tant, que una renda tributi a l’estranger no significa necessàriament que quedi exempta a Espanya. Cal determinar quina normativa s’aplica i si existeix un mecanisme per eliminar o reduir la doble imposició.

Per què es produeix la doble imposició entre dos països?

La doble imposició apareix, principalment, perquè els estats poden utilitzar criteris diferents per determinar quines rendes tenen dret a gravar.

 

Residència fiscal del contribuent

Un país pot gravar les rendes mundials de les persones que considera residents fiscals segons la seva normativa. Això significa que, si una persona és resident fiscal a Espanya, pot haver de declarar aquí rendes obtingudes tant dins com fora del territori espanyol, sens perjudici de les exempcions, deduccions o regles específiques que siguin aplicables.

 

País d’origen de la renda

El país on es genera un ingrés també pot tenir dret a gravar-lo. Per exemple, l’estat on es troba un immoble pot exigir impostos sobre els lloguers que produeix, encara que el propietari resideixi a Espanya.

 

Normatives fiscals diferents

Els països poden tenir definicions diferents de residència fiscal, establiment permanent, renda subjecta a tributació o despeses deduïbles. Aquestes diferències poden generar conflictes sobre quin estat pot gravar una renda i en quina mesura.

Per resoldre aquestes situacions, cal revisar tant la legislació interna com els possibles convenis internacionals aplicables. No n’hi ha prou amb saber on s’ha cobrat un ingrés: també és necessari determinar la naturalesa de la renda i la residència fiscal de qui la percep.

Què són els convenis de doble imposició?

Els convenis de doble imposició (CDI) són acords entre dos estats que estableixen com es distribueix la potestat tributària sobre determinades rendes i com s’han de resoldre algunes situacions de doble imposició.

Espanya té convenis amb nombrosos països. Aquests acords poden regular, entre altres qüestions, la tributació de dividends, interessos, cànons, beneficis empresarials, pensions i rendes del treball. El tractament concret depèn del conveni corresponent i de les circumstàncies de cada contribuent.

Un conveni pot establir que una renda tributi principalment al país de residència, que el país d’origen també pugui gravar-la amb determinats límits o que el país de residència hagi d’aplicar un mecanisme per alleujar la doble imposició.

Per consultar quins convenis s’apliquen a cada país, es pot revisar el llistat oficial de convenis de doble imposició del Ministeri d’Hisenda.

És important comprovar el text del conveni aplicable, els protocols que el modifiquen i les condicions exigides per beneficiar-se’n. La simple existència d’un conveni no implica que qualsevol renda quedi exempta de tributació en un dels dos països.

Com es pot evitar pagar impostos dues vegades?

Per eliminar o reduir la doble imposició internacional, la normativa pot preveure diferents mecanismes. Els més habituals són l’exempció d’una renda en determinades condicions i la deducció de l’impost pagat a l’estranger. No són intercanviables en tots els casos: cal comprovar quin mecanisme preveu la normativa aplicable.

 

1. Mètode d’exempció

Amb el mètode d’exempció, el país de residència deixa de gravar una renda estrangera quan es compleixen les condicions establertes en la normativa o en el conveni corresponent. Segons el règim aplicable, la renda pot quedar exempta totalment o parcialment.

Aquest mecanisme s’utilitza en determinats supòsits de fiscalitat internacional, però no s’aplica automàticament a tots els ingressos obtinguts a l’estranger.

 

2. Deducció per doble imposició internacional

Amb el mètode d’imputació o deducció, el país de residència pot permetre restar de l’impost que correspon pagar una quantitat relacionada amb l’impost satisfet a l’estranger, d’acord amb els límits i requisits legals.

En el cas de les persones físiques residents a Espanya, la normativa de l’IRPF preveu, sota determinades condicions, una deducció per doble imposició internacional. La deducció no sempre equival a la totalitat de l’impost estranger: el càlcul està subjecte als límits establerts legalment.

Es pot consultar la informació oficial sobre fiscalitat internacional a la secció de fiscalitat internacional de l’Agència Tributària.

 

3. Aplicació del conveni corresponent

Quan existeix un conveni entre Espanya i el país on s’ha generat la renda, cal determinar quines regles estableix per a aquella categoria d’ingressos. El conveni pot limitar la retenció a l’origen, atribuir la potestat tributària a un dels estats o establir com s’ha d’eliminar la doble imposició.

Per això, abans de demanar una devolució o aplicar una deducció, és convenient comprovar la residència fiscal, el tipus de renda, la retenció practicada i la documentació necessària.

Exemples de doble imposició internacional

La manera d’evitar la doble imposició varia segons la naturalesa de la renda. Aquests exemples il·lustren algunes situacions habituals, però no substitueixen l’anàlisi del conveni i de la normativa aplicables a cada cas.

 

Exemple 1. Una persona resident a Espanya rep dividends estrangers

Una persona resident fiscal a Espanya té accions d’una empresa estrangera i cobra dividends. El país d’origen pot aplicar una retenció sobre aquests dividends i Espanya pot exigir que es declarin en l’IRPF del contribuent.

Per determinar si hi ha doble imposició i com corregir-la, cal revisar el conveni entre els dos països, el límit de retenció aplicable, l’import efectivament retingut i la deducció que pugui correspondre a Espanya.

 

Exemple 2. Una empresa espanyola obté beneficis a l’estranger

Una societat amb residència fiscal a Espanya desenvolupa una activitat en un altre país i obté beneficis a través d’un establiment permanent. El país on es desenvolupa l’activitat pot tenir dret a gravar els beneficis atribuïbles a aquest establiment.

La tributació a Espanya s’haurà d’analitzar d’acord amb la normativa de l’impost sobre societats i el conveni aplicable, incloent-hi, si escau, les regles per evitar la doble imposició internacional.

 

Exemple 3. Un resident a Espanya obté ingressos per un immoble a l’estranger

Una persona resident fiscal a Espanya lloga un habitatge situat en un altre país. Aquest país pot gravar els ingressos derivats de l’immoble, mentre que Espanya pot exigir que es declarin les rendes mundials del contribuent.

La manera de corregir la doble imposició dependrà del conveni aplicable i de les deduccions o exempcions previstes en la normativa espanyola. També cal revisar quines despeses es poden computar i com s’ha de justificar l’impost pagat a l’estranger.

Doble imposició internacional per a empreses: què cal revisar?

Les empreses que operen en més d’un país poden afrontar situacions fiscals més complexes que les relacionades amb una única renda estrangera. Les operacions intracomunitàries, els establiments permanents, els dividends de filials, les retencions a l’origen i les estructures societàries internacionals poden tenir conseqüències tributàries diferents.

Abans d’iniciar una operació internacional, és recomanable revisar els aspectes següents:

 

  • Residència fiscal de la societat: determinar on es considera resident l’empresa segons la normativa aplicable i, si escau, el conveni.
  • Existència d’un establiment permanent: analitzar si l’activitat desenvolupada a l’estranger pot generar obligacions tributàries en aquell país.
  • Conveni de doble imposició: comprovar si hi ha un conveni en vigor i quines regles estableix per a la renda concreta.
  • Retencions a l’origen: verificar si la retenció aplicada a dividends, interessos, cànons o altres rendes respecta els límits que corresponguin.
  • Documentació justificativa: conservar certificats de residència fiscal, justificants de les retencions i proves de l’impost satisfet a l’estranger.
  • Planificació fiscal i comptable: coordinar la declaració dels ingressos, el registre comptable i els mecanismes per evitar la doble imposició.

 

En operacions entre societats vinculades, també poden ser rellevants les normes sobre preus de transferència i altres mesures contra l’erosió de bases imposables i el trasllat artificial de beneficis. Aquestes qüestions requereixen una anàlisi específica i no es resolen únicament amb l’aplicació d’un conveni.

Una planificació prèvia ajuda a identificar riscos, determinar quina documentació cal preparar i evitar que una operació es configuri sense tenir en compte les seves conseqüències fiscals internacionals.

Quina documentació es necessita per aplicar un conveni de doble imposició?

La documentació necessària depèn del país, de la naturalesa de la renda i del procediment que es vulgui aplicar. En molts casos, és important disposar de proves que acreditin la residència fiscal i l’impost efectivament pagat a l’estranger.

Entre els documents que poden ser necessaris hi ha:

 

  • Certificat de residència fiscal expedit per l’autoritat competent.
  • Justificants dels ingressos obtinguts a l’estranger.
  • Certificats de retencions practicades al país d’origen.
  • Documents que acreditin l’import i la naturalesa de la renda.
  • Declaracions fiscals presentades i justificants dels impostos pagats.
  • Formularis específics exigits pel país d’origen per aplicar un tipus reduït de retenció o sol·licitar una devolució.

 

La documentació s’ha de revisar abans de presentar les declaracions o sol·licitar una devolució. Si s’ha practicat una retenció superior a la que permet el conveni, pot ser necessari tramitar la devolució davant l’administració tributària del país d’origen, seguint el procediment i els terminis corresponents.

És important no donar per fet que l’impost estranger serà deduïble a Espanya pel simple fet d’haver-se pagat. Cal comprovar que es tracta d’un impost que dona dret al mecanisme d’eliminació de la doble imposició i que es compleixen els requisits legals.

Errors habituals en la gestió de la doble imposició internacional

Una part dels problemes fiscals internacionals es produeix per no revisar les obligacions abans d’obtenir ingressos a l’estranger o per assumir que una retenció ja resol totes les obligacions tributàries.

Alguns errors que convé evitar són:

 

  • No comprovar la residència fiscal: la residència determina sovint quins ingressos s’han de declarar i en quin país.
  • Donar per fet que un conveni eximeix de pagar impostos: cada conveni estableix regles específiques segons la renda i les circumstàncies.
  • No declarar ingressos estrangers a Espanya quan correspon: el fet que una renda hagi tributat a l’estranger no elimina automàticament les obligacions declaratives a Espanya.
  • No conservar justificants de les retencions: sense documentació suficient, pot resultar difícil acreditar el dret a una deducció o a una devolució.
  • Aplicar una deducció sense comprovar-ne els límits: la quantitat deduïble pot ser inferior a l’impost pagat a l’estranger.
  • Planificar l’operació massa tard: revisar la fiscalitat després de cobrar dividends, vendre un actiu o iniciar una activitat internacional pot dificultar la correcció d’alguns problemes.

 

Una revisió fiscal prèvia permet determinar les obligacions que poden sorgir en cada país i preparar la documentació necessària per aplicar correctament les mesures disponibles.

Quan convé comptar amb una assessoria fiscal internacional?

Disposar d’assessorament especialitzat pot ser especialment útil quan una persona o empresa obté rendes en diversos països, necessita aplicar un conveni de doble imposició o ha de determinar com declarar ingressos estrangers a Espanya.

Una assessoria fiscal amb coneixements de fiscalitat internacional pot ajudar a revisar la residència fiscal, identificar el conveni aplicable, analitzar les retencions practicades i determinar quina documentació cal conservar.

Per a les empreses, aquesta revisió també pot formar part de la planificació de noves operacions, de l’obertura d’una filial o d’un establiment permanent, de la distribució de dividends o de la reorganització d’un grup societari.

AMM Assessoria ofereix serveis d’assessorament fiscal, dret tributari i fiscalitat internacional a Barcelona per a empreses, autònoms i grups societaris. L’anàlisi de cada situació permet valorar les obligacions tributàries i les alternatives previstes per la normativa aplicable.

Preguntes freqüents sobre la doble imposició internacional

 

Què és la doble imposició internacional?

És una situació en què dos països graven una mateixa renda o benefici. Pot produir-se, per exemple, quan una persona resident fiscal a Espanya obté dividends, lloguers o altres ingressos a l’estranger i aquests també tributen al país d’origen.

 

Com puc evitar pagar impostos dues vegades pels ingressos obtinguts a l’estranger?

Cal comprovar si existeix un conveni de doble imposició entre Espanya i el país d’origen i revisar si es pot aplicar una exempció, una deducció per doble imposició internacional o un altre mecanisme previst legalment. La solució depèn del tipus de renda i de les circumstàncies del contribuent.

 

Si ja he pagat impostos a l’estranger, he de declarar igualment aquests ingressos a Espanya?

Si ets resident fiscal a Espanya, generalment has de declarar les rendes mundials d’acord amb les regles de l’impost corresponent. L’impost pagat a l’estranger pot donar dret a un mecanisme per evitar la doble imposició, però no elimina automàticament l’obligació de declarar.

 

Espanya té convenis de doble imposició amb tots els països?

No. Espanya té convenis amb nombrosos països, però no amb tots. Cal consultar el llistat oficial del Ministeri d’Hisenda i comprovar si el conveni està en vigor i quines disposicions s’apliquen al cas concret.

 

Puc deduir a Espanya tot l’impost que he pagat a l’estranger?

No necessàriament. La deducció per doble imposició internacional està subjecta a requisits i límits legals. La quantitat deduïble pot ser inferior a l’impost pagat a l’estranger, per la qual cosa cal revisar el càlcul aplicable a cada renda.

 

Què passa si m’han retingut a l’estranger més del que permet el conveni?

En determinades circumstàncies, es pot sol·licitar la devolució de l’excés davant l’administració tributària del país d’origen. Cal comprovar el conveni, els formularis exigits, la documentació necessària i els terminis per presentar la sol·licitud.

 

Quan hauria de consultar un especialista en fiscalitat internacional?

És recomanable fer-ho abans de realitzar operacions internacionals rellevants o quan es reben ingressos, dividends, interessos, lloguers o beneficis empresarials de l’estranger. L’assessorament previ pot ajudar a identificar les obligacions i evitar errors en la declaració dels ingressos.

AMM Assessoria: assessorament en fiscalitat internacional a Barcelona

La doble imposició internacional requereix una anàlisi individualitzada. La residència fiscal, el tipus de renda, el país d’origen, els convenis vigents i la documentació disponible són factors que poden modificar el tractament tributari.

Si la teva empresa opera a l’estranger, tens inversions internacionals o reps ingressos de diferents països, AMM Assessoria et pot ajudar a revisar la situació i identificar les obligacions fiscals que cal tenir en compte.

Consulta els nostres serveis d’assessoria fiscal, dret tributari i fiscalitat internacional a Barcelona o posa’t en contacte amb el nostre equip per valorar el teu cas.

Contacta amb AMM Assessoria per rebre informació sobre els serveis d’assessorament fiscal.